Martin Luther King, ara fa 50 anys, va dir que somiava en un món més just i amb igualtat d’oportunitats. També deia que volia que aquests anel.ls es fessin realitat, i així, deixar de somiar.
I seguint aquesta efemèride, aquesta setmana, he preguntat al Conseller Pelegrí al Parlament, com a responsable de desenvolupament Rural, sobre la fractura territorial i el preocupant augment de les desigualtats entre les àrees metropolitanes i les zones rurals, per poder deixar de somiar en la igualtat d’oportunitats entre els pobles i les grans capitals.
En primer lloc, caldria definir què entenem per zones rurals. Segons l’Eurostat o l’OCDE, els territoris amb una densitat de població inferior a 150 habitants per quilòmetre quadrat són rurals. A Catalunya, 24 comarques complirien aquesta condició i serien considerades rurals. Alguns països, a més, tenen en consideració les deficiències en infraestructures, les muntanyes o les dades socioeconòmiques per definir les àrees rurals.
A la crisi econòmica que afecta a tot el país, s’hi suma la manca de projecte pel món rural per part del Govern. Les dades socioeconòmiques de l’IDESCAT són preocupants, principalment, per les zones de Lleida, Pirineu i Terres de l’Ebre, i en menor mesura, per algunes comarques de Tarragona, Girona i Catalunya Central.
La despoblació, l’envelliment i l’empobriment és superior al món rural respecte a la mitjana de Catalunya. El Ministeri d’Agricultura reconeixia que un dels principals reptes de les zones rurals de l’Estat és el preocupant augment de l’envelliment de la població rural, amb una mitjana d’un 22% de persones grans.
Si bé els anys de bonança econòmica havien servit per millorar la convergència dels principals indicadors entre els territoris del país, aquest procés s’ha invertit bruscament, augmentant la fractura territorial.
Tampoc no voldria que aquest escrit sigui interpretat, únicament, com una crítica a la gestió del Conseller Pelegrí, sinó com una reivindicació als diferents departaments del Govern que tenen influència al territori. Per exemple, els Departaments d’Empresa i Ocupació, Territori i Sostenibilitat, Ensenyament o Presidència. També com una reivindicació a les competències i finançament de la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya, com un dels pilars de la cohesió territorial.
Algunes de les propostes que vàrem presentar durant el debat varen ser les següents: La mediació del Govern per evitar els tancaments, o reorientació industrial, de grans empreses al territori (Alier, Copirineu, Tradema, Neoelectra, sector del moble a l’Ebre, Torres Papel, etc). També volem una aposta per potenciar els parcs naturals i el patrimoni històric. O un pla de xoc per evitar el descens dels últims anys del Turisme Rural (amb un descens del 15% al 2013), amb la promoció de la marca Pirineus. Al mateix temps, caldria apostar més clarament per la gestió forestal i la biomassa. O el nostre recolzament a la innovació de l’IRTA, en aquest cas, coincidint amb el Govern.
Un altre aspecte clau pel desenvolupament del Pirineu seria l’actualització de la Llei d’Alta Muntanya i la convocatòria del Plans Comarcals per part de la Conselleria de Territori, aturats des del 2012.
Respecte el món agrari, vàrem tornar a reivindicar els pagaments pendents a agricultors, ramaders, cooperatives i entitats agràries d’anys anteriors. O recuperar les inversions urgents en camins i regadius.
Per últim, cal recordar que el principal sector d’ocupació a les zones rurals és el públic. Per tant, també vàrem reivindicar que el Govern aturi el tancament i recentralització de serveis públics cap a les capitals, ja que els seus efectes tenen un doble impacte; en l’ocupació i en la proximitat del servei.
En definitiva, demanem un major compromís del Govern Català amb el desenvolupament rural per garantir que el 75% del territori de Catalunya, que és rural, pugui progressar i no es quedi enrere.
Òscar Ordeig
Diputat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada